Davant la por i la incertesa

Per Ana Gómez. Mare de l'escola.

L'arribada de la fresca matiner s'agraeix després d'un estiu tan intens; fa un mes que l'escola va obrir les portes per les quals nens, nenes i famílies ansioses vam creuar amb la nostra motxilla plena. Plena d'expectatives, llena de temores, de iIusiones, de dudas, de ganas, de cansancio, de estrés, etc., cada uno con lo suyo. Igual que nuestros hijos cuando empiezan a caminar, nos inquietan los baches, dejamos de andar cuando el camino no es llano y sencillo. En ese momento nos detenemos, observamos, calculamos el riesgo y a veces decidimos que es demasiado para nosotros, reculando hasta un lugar seguro. Como logran los niños y niñas superar sus miedos y lanzarse a explorar el mundo? Dos son las razones que hacen que el miedo sea motor y no freno.

Una razón es el horizonte que deseo alcanzar. Otra la confianza que tengo en lograrlo.

El horizonte de nuestra escuela es una situación mejor en todos los sentidos, es crear entre todos un lugar que hace falta en el mundo, una aportación a mejorar el panorama educativo, una escuela que permanezca generación tras generación acompañando personitas en su desarrollo personal, integral, como seres capaces de ser libres y amar. Sin duda un horizonte hermoso.

La confianza es más complicada de conquistar porque no depende solo de mi, depende también de dónde la busque. Puedo confiar en mi pero desconfiar de los otros que forman parte de esta comunidad, no saldrá bien. Puedo confiar en que los otros trabajarán duro pero desconfiar de mi capacidad para aportar algo. Tampoco saldrá bien.

La confianza en un proyecto comunitario es como la danza de un cuerpo de ballet, todos tienen su papel, todos tienen que sentir la música, cada uno desde quien es, pero aportando al conjunto lo mejor que pueda dar. Ese es el reto, mirar al horizonte, enamorarse del camino, confiar en uno mismo, apoyarse en los demás, saber que tenemos en las manos un tesoro y la oportunidad de hacer algo grande para nuestros hijos y los de muchas familias que están por llegar. Dejaremos que el miedo sea freno o motor para seguir avanzando?

Toda la naturaleza es un anhelo de servir.

Sirve la nube, sirve el viento, sirve el surco. Donde hay un árbol que plantar, plántalo tú; donde hay un error que enmendar, enmiéndalo tú; donde hay un esfuerzo que todos esquivan, acéptalo tú.

Sé el que aparta la piedra del camino, el odio de los corazones y las dificultades del problema.

Hay una alegría de ser sano y la de ser justo; pero hay la hermosa, la inmensa alegría de servir.

Qué triste sería el mundo si todo en él estuviera hecho, si no hubiera en él un rosal que plantar; una empresa que emprender.

No caigas en el error de creer que solo se hacen méritos con los grandes trabajos; hay pequeños servicios: regar un jardín, ordenar unos libros, peinar a una niña. El servir no es solo tarea de seres inferiores.

Déu, que da el fruto y la luz, sirve. Pudiera llamársele así: El que sirve. Y tiene sus ojos en nuestras manos y nos pregunta cada día: ¿Serviste hoy? ¿A quién? ¿Al árbol, a tu amigo, a tu madre?

Gabriela Mistral

 

Festa de Sant Miquel o Micael

––

page3image31943648 page3image31943856

La tradició cristiana celebra el 29 de setembre la festa de Sant Micael o, també anomenat, arcàngel Sant Miquel. L'època de Sant Micael s'estén al llarg de quatre setmanes. Aquest arcàngel revesteix especial important per al nostre temps. Daus de Hans Werner Shoroeder: "Avui dia Micael no obra com arcàngel sinó com arkai, com esperit inspirador del nostre temps present, com esperit inspirador de la nostra cultura. S'ha alçat des del regne dels arcàngels, per un temps, a una talaia més alta, per dir-ho, i està equipat per posar el seu poder absolut a el servei de el desenvolupament de la humanitat sencera, i no d'un poble en particular. " Micael com a representant de Crist vol guiar-nos a la realitat que el mateix Crist va expressar en les paraules: "On n'hi ha dos o més estan en el meu nom; jo sóc allí també. ". Per aconseguir els seus fins Micael obra amb l'essència de Crist (l'amor, la veritat i la llibertat). Els adversaris representen la força de el drac i la seva meta és l'antipatia, la divisió i la desunió. Les seves eines són la por i la mentida. MI- CA-EL és un nom i una pregunta a el mateix temps (en hebreu: qui- és com- Déu?). La resposta és: tot home o ésser humà perquè estem creats a imatge i semblança. Tenim la seva alè de vida. La seva espurna divina és el nostre ésser etern. I la resposta és alhora: cap home encara. Estem entre les dues respostes vivint l'aventura de Crist que és seu Esdevenir i Micael és el nostre guia i defensor en l'esperit enfront de l'enemic que vol impedir aquest esdevenir. Aquesta era de el món ens dóna l'espai i els mitjans per a entendre i començar a posar en pràctica un nou poble, el poble de Micael o Nova Jerusalem. Un poble on els homes s'uneixin pel simple fet que cada un sent en si a l'Crist i percep seva força salutífera volent obrar també en el proïsme. Això va més enllà de les unions per simpatia, per idioma, per sang, per nació o cultura. Una de les tasques més importants de Micael és la d'infondre en la humanitat el

poder de reconèixer la realitat de l'esperit, de manera que l'home arribi, pas a pas, a experimentar-i a permetre-li que es transformi en una força que obri efectivament en els seus actes.

Micael és l'ajudant de l'home, que l'anima en la seva lluita contra el mal, contra els adversaris. Micael conté la força superior de el mal dins de certs límits (a el drac), així crea un espai lliure en què l'home mateix pot desenvolupar la seva pròpia activitat.

L'experiència de la natura durant la tardor, aquella de el morir, il·luminada per brillants colors, que sorgeix de la mort, o sigui, la resurrecció, el protector és Micael. En aquest llindar Micael ens mostra el camí a una vida superior, vida viscuda en unió conscient amb l'esperit. En tots els seus actes, Michael, servidor de Crist, vol portar a l'home a una comprensió i una experiència de l'Crist i de tot el que Ell ha fet per nosaltres. La taula de l'esmorzar ha de servir de silenciosa expressió de gratitud per la collita. En la mesura que el nen participa en el seu arranjament, despertarà en ell, de manera molt suau, una relació amb els més profunds misteris de l'cristianisme.

Una època de Micael celebrada conscientment animarà a l'infant a tenir coratge per viure i actuar.

En aquesta festa micaélica hauràs sentir com han de créixer en tu les forces que combaten l'esgotament i la por i que han de desenvolupar-se cap a la iniciativa interior, cap a la volició lliure, fort i valent; has de concebre la festa de Sant Micael com exaltació de la voluntat poderosa. El festeig de Micael haurà de representar la festa de la vigorosa volició. En aquesta festa hi haurà de celebrar-se la renovació de tot l'estat anímic de la humanitat, que renovi a tot l'ésser humà intern.

L'Arcàngel Micael és un símbol que representa l'esforç del nostre Ésser Intern, de la nostra Essència, en el seu afany de transcendir les forces involutives pròpies de la nostra part humana com són les pors, les inclinacions i les creences.

Representa també el valor que tenim d'abandonar l'efímera il·lusió de l'espai-temps, i obrir-nos cap a l'etern, real i permanent. La seva espasa (mà dreta) simbolitza La Veritat, és a dir: Ser Honest amb un mateix i amb els altres.

El drac sotmès sota els seus peus representa L'Equilibri entre La Compassió i La Fermesa. Per explicar això de manera més clara: si l'Arcàngel es desequilibra i es torna molt compassiu, cau en la permissivitat i el drac s'aprofitarà d'ell, el enganyarà i manipularà per vèncer-ho en el combat. En el cas contrari, si l'Arcàngel es torna molt rude i s'excedeix en la força, deixa de ser ferm per tornar-se violent, caient en la ira, desestabilitzant, perdent poder i permetent que el drac li guanyi el combat.

"Hem d'eradicar de l'ànima tot por i temor que el futur pugui portar a l'home. Hem adquirir serenitat en tots els sentiments i emocions que fa a el futur. Hem de mirar amb absoluta equanimitat tot el que pugui venir. I hem de pensar només que tot el que vingui, ens serà donat per una direcció universal, plena de saviesa. Això és part del que hem d'aprendre en aquesta era, saber viure amb pura confiança, sense cap inseguretat en l'existència; confiança en l'ajuda sempre present de el món espiritual. En veritat res tindrà valor si el coratge ens falta. Disciplinemos la nostra voluntat i busquem el despertar interior, tots els matins i totes les nits.

- Rudolf Steiner

Diumenge de tasca. El valor de la col·laboració.

aquest diumenge, alguns valents han lluitat contra el inclement sol posant el seu esforç en que l'escola llueixi bonica. Durant aquesta setmana, han estat altres, d'una o altra forma. És un handicap per a la comunitat en aquest moment, que allí donde el individualismo y la escasez de tiempo hacen bandera, sumiendo a los sujetos en sus asuntos privados, pueda seguir vivo el espíritu colaborativo y comunitario que ayuda a construir grandes cosas. Por si fuera poco, los tiempos del virus no hacen más que cortar esos lazos y aislarnos en una intimidad que corre el riesgo de empobrecer. Aún así, es necesario que el espíritu de grupo siga latiendo ante la incertidumbre y el malestar porque solo en grupo se dan salidas creativas y esfuerzos compartidos para afrontar las dificultades.

Sigamos adelante, con mascarillas, con distancias y lo que haga faltaque aún nos quedarán los ojos para mirarnos de soslayo y saber que podemos contar con que aquel que está a mi lado rema en la misma dirección. Y si me fallan las piernasy el aliento escasea… “poder contar contigo camarada”… con tu hombro, con tus palabras o a veces sólo con tu presencia.

Transmitamos a nuestros hijos que en conjunto se pueden hacer grandes cosas, que allí donde yo no llego puede ayudarme el otro, que servir a la comunidad no es un acto que nos desmerece sino que nos da valor como humanos.

Buen domingo.

 

Hi ha alguna cosa més…

“Les passions humanes són un misteri, els que no les han viscut no poden comprendre-les i els que les han viscut no poden explicar-les”
La Història Interminable. Michael Ende.

Una cosa així em passa quan em pregunten per l'Escola Waldorf, me cuesta explicar lo que allí se vive. Podría contar la gran coherencia de los contenidos y su ajuste con lo que el ser humano necesita. Podría hablar de la profundidad con que se trabajan las asignaturas y las destrezas que los niños adquieren. También de la sensación de familiaridad que uno tiene allí, convirtiéndose la Escuela en un segundo hogar. Pero hay algo más que eso, hay algo que no puedo explicar, es una sensación de que esta pedagogía ofrece al niño lo que realmente necesita y que permite que florezcan sus cualidades y características individuales. (more…)

Setmana de labor. Inici de curs 2020/2021

En aquest estrany inici de curs, els pares i mestres de l'escola Waldorf d'Alacant no hem perdut ni una mica d'il·lusió a l'hora de preparar la nostra estimada escola per rebre els petits. Dejamos constancia del amor y la dedicación con la que la tarea nos une en estos momentos de labor.