Festa de Sant Joan
a l'estiu, en el seu apogeu, l'ésser humà queda pròpiament entreteixit en l'existència del món natural, i des d'aquesta natura surt a trobar l'espiritualitat objectiva, si abriga els deguts sentiments. Espiritualitat que es troba a l'existència natural. Encara que la natura es mostri en el seu aspecte extern rebrotant, està en certa manera adormida, i és precisament de les energies del somni d'on extreu els poders del creixement vegetal. Elevant-se d'aquesta naturalesa adormida es manifesta l'espiritual omnipenetrant que vibra a la natura.
Si dirigim la mirada a l'interior de la Terra, observem que els minerals presents ens revelen amb més poder que en altres estacions, el seu intens poder cristal·litzant amb matisos blavosos de resplendor argentí, consolidant la fermesa terrestre en època de Sant Joan. És com si la natura volgués mostrar-nos el seu immens poder formatiu. L'Home en aquesta època se sent emergit al rerefons blau del sòl terrestre vigoritzat per línies cristal·lines de brillantor argentina, tot això sentint-ho com el seu propi ésser. Això que sent és la voluntat còsmica i el que es
experimenta són les forces.
No obstant això, quan mira cap amunt s'obté la impressió de la intel·ligència còsmica en expansió de molts éssers
que es compenetren i s'associen. Aquesta intel·ligència a través de la qual vibra la llum es presenta com el pol oposat al de la voluntat, il·lumina qui ho percep i ho envaeix tot amb una serena sensació d'intel·ligència.
Uriel apareix amb una cara summament severa que sobresurt, com a càlida brillantor, en la intel·ligència general lluminosa, mentre els esperits elementals ascendeixen del si de la Terra. Uriel abriga dins del seu propi pensar, el pensar del món. La mirada d'Uriel, que mira cap avall, ens convida a aprofundir en les profunditats blavoses del nostre propi ésser per enjudiciar el que al gènere humà és encara imperfecte davant les “formacions cristal·lines de
feta perfecta” (valors morals). Per contra, tot allò que és virtut humana, eficàcia, és portat cap amunt seguint les línies de lluïssor argentí i adopta aquí forma de núvol que envolten a Uriel.
Uriel introdueix al gènere humà la consciència històrica.
“vosaltres, lluents i intel·ligents núvols estivals que,
cap amunt, reflectiu les blavoses formacions cristal·lines de la Terra
reflectiu les lluents i intel·ligents formacions ennuvolades;
en vosaltres, lluents formacions de núvols, apareix a l'estiu, amb aspecte seriós la intel·ligència còsmica concentrada en imaginació”.
A la cultura popular representem aquest moment de judici i avaluació, cremant a la foguera tot allò del que ens volem desprendre per considerar-ho perjudicial per al bon discórrer de la nostra vida i fent un salt, ens elevem posant en valor allò que volem conservar.
El matí es vesteix de verd, els animals desperts estan,
les plantes alt alt arribaran.
Els raigs del sol m'escalfen, els raigs del sol m'il·luminen,
els raigs del sol em donen força per començar aquest nou dia.
