04 Des 2017 | educació
en Pedagogia Waldorf aprenem a conèixer el nen, a tot ésser humà, a través dels diversos plànols del seu ésser. Així coneixem que té un cos físic i que durant el primer septeni aquest cos és conformat des de les forces individuals interiors de cada nen i també des de les impressions que rep de l'exterior. Sabem que a partir dels 7 anys més o menys fins a la pubertat és el cos vital o etèric, amb la memòria, el ritme, l'art… allò que li crea la base per al seu futur; també que dels 14 fins als 21 el cos anímic o astral, el cos d'emocions, el pensament és cada vegada més individualitzat perquè en arribar als 21 el Jo pugui ser amo de si i començar el seu camí de desenvolupament i autoeducació. Quatre “cossos”, quatre “plans” del seu ésser: físic, vital o etèric, anímic o astral i el Jo.
L'ésser humà com a organisme físic és així quadripartit.
Heu pensat mai que tot organisme social format per éssers humans pogués tenir la mateixa constitució que els seus components?
Per exemple la Família.
Posem-ho amb majúscula per la importància que té aquest organisme social en ser el bressol de tot ésser humà. Qualsevol que sigui la “forma” que prengui l'organisme social de la Família hem descobert que podem distingir-hi també els quatre plans del seu ésser.
- Un cos físic: les instal·lacions físiques de la casa, els mobles, l'espai exterior, el medi circumdant…
- Una essència vital, etèrica que es manifesta en les diverses activitats i processos i en la conformació de la comunitat de vida. Aquest obrar de forces es manifesta en el temperament dominant diferent dels temperaments dels seus membres.
- Un element anímic o astral en què viu tot sentiment, voluntat i pensament. Aquestes qualitats les aporten els membres de la Família. És el “clima” familiar.
- El Jo. El que és realment espiritual d'una casa, els ideals, aquesta vida superior que ens guia en la voluntat terrenal, una cosa molt pròpia de cada família que li dóna el matís individual, la seva personalitat com a grup diferent de tots els altres.
Resulta molt interessant observar la nostra família com un organisme viu. Veritablement la vida de la Llar només pot ser realment abastada en tot el seu ésser si aconseguim unir-nos d'una manera conscient amb aquests cossos constitutius.
Per poder crear un ambient en què la persona pugui ser persona segons el seu ésser individual, els adults hem de saber quins són els elements que han de confluir a la Llar. Aquí no existeix allò correcte o allò erroni. El camí és individual, aquí resideix la revolució, no ens serveixen patrons de fora. Els adults de cada Família han de trobar què és el que és apropiat per a LA SEVA Família.
Si reflexionem sobre la casa, els processos en ella, la relació entre els seus membres, els seus ideals… començarem a caminar un camí individual Familiar, un camí de consciència Familiar.
Us convidem a això!
Per Mari Carmen García Banys
16 Gener 2017 | educació
Passats els temps de Nadal, creiem que cal parlar sobre una vivència interior, una cosa que percebem cada any, sobre la base del bombardeig publicitari que encapçala principalment el sector de la joguina. per això, després de l'atracament d'emocions i sorpreses, per part de grans i petits, volem fer la següent reflexió després de la visita dels Reis Mags: quina vivència un nen amb una joguina determinada?, quins sentits estimula i com? Dóna prou vol a la fantasia?
Quan un nen juga davant nostre estem presenciant els processos interns que viu en el seu camí per ubicar-se al món, el que hauria de fer que la nostra mirada s'omplira de respecte en albirar en el nen l'home del futur que hi viu i hi actua.. Així d'important és el joc i així d'important són els mitjans que us oferim per facilitar-vos la connexió amb si mateix i amb el món que l'envolta..
El nen es desenvolupa primer com a ésser que experimenta i després, com a ésser que comprèn, per després actuar de manera planificada i conscient. Per tant, respectant aquesta evolució, durant el primer septeni on el nen és tot voluntat, el tipus de jocs i de joguines que se li ofereixin han de permetre al nen estar lliurement en el constant fer significatiu i no dirigir-lo cap a cap mena de raonament intel·lectual. En aquesta etapa, l'adult juga un paper fonamental ja que és per als infants la figura més important. Per ell senten una gran admiració. De la mà experimenten la vida a la llar, al carrer, a les botigues, en el tracte amb altres persones, etc.. Totes aquestes experiències impulsen els nens cap a aquesta activitat que nosaltres anomenem jugar a través de les forces d'imitació, que són el seu principal recurs per a l'aprenentatge. per això, aportar elements que els permetin recrear aquestes situacions serà molt convenient, tenint present que l'adult sempre ha de ser present acompanyant els processos (jocs) dels nens però no és la seva funció intervenir com un igual, sinó sempre des de la seva posició d'adult. Amb la nostra actitud i comportament els tracem un camí a seguir.
Canalitzar i permetre que es desenvolupi una voluntat adequada al nen esdevé, d'adult, en la capacitat d'estar disposat i actiu per al treball i integrar-se a la vida social adequadament.
A Pedagogia Waldorf sabem que el nen petit és un organisme sensori tot ell i que per tant acull tot allò que li arriba del món exterior a través dels seus sentits sense que la consciència, encara a les planes, pugui actuar de filtre pel que tot allò percebut s'instal·la en el més profund del seu ésser quedant fixat a manera de vivència-concepte per a tota la seva vida. Si els elements amb què juga estan fets de materials naturals o són recursos de la natura sense elaborar (pedres, pantalles, escorces, seccions de troncs, etc.), el registre de la informació continguda en aquestes “joguines” serà molt més variada, rica en matisos i veritable que si està en contacte amb plàstic, provinent de matèria morta i uniforme quant a experiències.
Hi ha una màxima fonamental quant a la quantitat de joguines: menys és més! Un espai poc saturat és més susceptible d'omplir-se de la creativitat d'un nen i del bloc de fusta que ara és un vaixell, als cinc minuts es pot transformar màgicament en una planxa o en un pastís d'aniversari. En canvi, si s'envolta de multitud d'objectes definits i acabats quant a les formes, aviat acabarà de fer amb ells allò que l'objecte es presta a fer, prefaci de la temuda frase:m'avorreixo! A més, el desordre generat per la quantitat donarà lloc, més aviat que tard, a un moviment caòtic on el nen es perd en el joc que, en molts dels casos, convida a una manca de respecte i cura per les joguines.
Si hi ha una joguina estrella, per a nens i nenes, aquest és El canell de drap, ja que és la imatge de l'home i condueix el nen en la seva relació amb allò humà; quan el canell no està totalment acabat el nen pot aplicar-li amb la seva imaginació les situacions anímiques que necessiti plasmar fora o que requereixi el moment: pot plorar o riure, dormir o estar desperta; aquestes forces s'han de desenvolupar constantment o en cas contrari s'atrofien. Una nina acabada a les nenes els agrada molt, no hi ha dubte,(sobretot a partir dels 6 anys), però ofereixen poc aliment anímic i cap benefici per als sentits; la pròpia rigidesa com estan fetes ja és un greuge per al nen que és pura plasticitat. Si el canell emet sons, o es fa pipí de forma tan real, la nena ja no té molt a fer. En canvi, si el canell està fet a mà es converteix en una joguina irreemplaçable tan individual com el mateix nen i com l'enllaç que es genera entre tots dos.
Si el nen té la possibilitat de donar curs a la seva imaginació, si teniu al vostre abast els mitjans per dur a terme aquestes vivències imaginàries internes i donar-li forma en el joc sense condicionaments per part de l'adult, sense imatges externes determinades, la seva formació orgànica serà flexible i no rígida, la respiració serà fluida i per tant serà una font de salut per al futur, el cervell rep més oxigen i es desenvoluparà adequadament. Jugar bé és créixer bé. Créixer bé és viure millor.
