Diumenge de tasca. El valor de la col·laboració.

aquest diumenge, alguns valents han lluitat contra el inclement sol posant el seu esforç en que l'escola llueixi bonica. Durant aquesta setmana, han estat altres, d'una o altra forma. És un handicap per a la comunitat en aquest moment, que allà on l'individualisme i l'escassetat de temps fan bandera, sumint els subjectes en els seus assumptes privats, pugui seguir viu l'esperit col·laboratiu i comunitari que ajuda a construir coses grans. Per si fos poc, els temps del virus no fan més que tallar aquests llaços i aïllar-nos en una intimitat que corre el risc d'empobrir. Tot i així, cal que l'esperit de grup segueixi bategant davant de la incertesa i el malestar perquè només en grup es donen sortides creatives i esforços compartits per afrontar les dificultats.

Seguim endavant, amb màscares, amb distàncies i el que calgui… que encara ens quedaran els ulls per mirar-nos de reüll i saber que podem comptar que aquell que està al meu costat rema en la mateixa direcció. I si em fallen les cames… i l'alè escasseja… “poder comptar amb tu camarada”… amb la teva espatlla, amb les teves paraules o de vegades només amb la teva presència.

Transmetem als nostres fills que en conjunt es poden fer grans coses, que allà on jo no arribo em pot ajudar l'altre, que servir la comunitat no és un acte que ens desmereix sinó que ens dóna valor com a humans.

Bon diumenge.