Diari de botànica

Diari de Botànica 5a i 6a Classe. Nov./2020

Sexta clase acaba de finalizar el Periodo de Botánica, ho han après des de l'observació en el seu entorn, l'escriptura, recitant poemes, la lectura, el dibuix en el quadern i el més esperat, las salidas pedagógicas que su maestra Doña Anaya preparaba concienzudamente.

La primera salida coincide con 5ª clase a L’Alcúdia y 6ª clase al Parque Lo Torrent donde hubo dos retos: el primero fue caminar desde el colegio hasta el parque, observando musgos, hongos, dientes de león, coníferas, plantas con flor y árboles, cogiendo muestras de frutos y hojas; Y el segundo reto identificar los árboles del parque, después de compartir momentos de juego y almuerzo realizaron un visita guiada por su maestra que alimentaba su conocimiento y su interés contestando a cada pequeño detalle que ellos observaban. (més…)

Festa de l'fanal. Sant Martí 2020

 

Divendres a l'Escola, els nens d'Infantil i Primària van poder viure la Festa de Sant Martí amb els seus mestres i companys.

Les cançons de l'Farol van acompanyar el dia i encara que va ser a plena llum de el sol, van poder recórrer els patis de l'Escola amb els seus fanalets. A més els més petits van gaudir de l'Teatret i van menjar bretzels.

A la tarda i la nit moltes famílies també van continuar aquesta celebració a casa. Fent un petit passeig il·luminats pels fanalets, cantant i sopant crema de carbassa junts.

Moltes gràcies a tots aquells que heu compartit les vostres fotos d'aquesta nit tan especial amb els tutors o famílies de l'aula.

Per als nens és una gran alegria encendre la seva llum en la foscor i sentir que amb ella caminarem en aquest hivern que ja s'acosta.

Desitgem que aquesta bonica festa ens il·lumini fins a l'arribada de l'Advent i la preparació del Nadal.

Us enviem algunes fotos dels treballs dels nens a les aules i de l'experiència viscuda.

Un gran abraçada

 

 

Jo sóc Waldorf

“Jo sóc Waldorf” , i, aquesta afirmació vista des dels ulls de l'desconeixement pot resultar estranya , aliena al que estem acostumats en el cicle d'educació actual, fins i tot pot sonar a "raret" i ho sé perquè aquestes mateixes sensacions van ser les que em van inundar al meu abans de conèixer-lo , de viure-ho i abans de res de veure als meus nens créixer amb unes sorprenents ganes d'anar a l'escola , d'aprendre i de créixer amb un somriure . (més…)

Davant la por i la incertesa

Per Ana Gómez. Mare de l'escola.

L'arribada de la fresca matiner s'agraeix després d'un estiu tan intens; fa un mes que l'escola va obrir les portes per les quals nens, nenes i famílies ansioses vam creuar amb la nostra motxilla plena. Plena d'expectatives, plena de temors, sobre iIsions, de dubtes, de ganes, de cansament, d'estrès, etc., cadascun amb el seu. Igual que els nostres fills quan comencen a caminar, ens inquieten els sots, deixem de caminar quan el camí no és planer i senzill. En aquell moment ens aturem, observem, calculem el risc i de vegades decidim que és massa per a nosaltres, reculant fins a un lloc segur. Com aconsegueixen els nens i nenes superar les pors i llançar-se a explorar el món? Dues són les raons que fan que la por sigui motor i no fre.

Una raó és l'horitzó que vull assolir. Una altra la confiança que tinc a aconseguir-ho.

L´horitzó de la nostra escola és una situació millor en tots els sentits, és crear entre tots un lloc que cal al món, una aportació a millorar el panorama educatiu, una escola que romangui generació rere generació acompanyant persones al seu desenvolupament personal, integral, com a éssers capaços de ser lliures i estimar. Sens dubte un horitzó bonic.

La confiança és més complicada de conquerir perquè no depèn només del meu, depèn també d'on la cerqueu. Puc confiar en mi, però desconfiar dels altres que formen part d'aquesta comunitat, no sortirà bé. Puc confiar que els altres treballaran dur però desconfiar de la meva capacitat per aportar alguna cosa. Tampoc no sortirà bé.

La confiança en un projecte comunitari és com la dansa dun cos de ballet, tots tenen el seu paper, tots han de sentir la música, cadascun des de qui és, però aportant al conjunt el millor que pugui donar. Aquest és el repte, mirar a l'horitzó, enamorar-se del camí, confiar en un mateix, recolzar-se en els altres, saber que tenim a les mans un tresor i l'oportunitat de fer alguna cosa gran per als nostres fills i els de moltes famílies que encara han d'arribar. Deixarem que la por sigui fre o motor per continuar avançant?

Tota la natura és un anhel de servir.

Serveix el núvol, serveix el vent, serveix el solc. On hi ha un arbre per plantar, planteu-ho tu; on hi ha un error per esmenar, esmena'l tu; on hi ha un esforç que tots esquiven, tu acceptes.

Sigues el que aparta la pedra del camí, l'odi dels cors i les dificultats del problema.

Hi ha una alegria de ser sa i la de ser just; però hi ha la bella, la immensa alegria de servir.

Que trist seria el món si tot hi estigués fet, si no hi hagués un roser per plantar; una empresa per emprendre.

No caiguis en l'error de creure que només es fan mèrits amb els grans treballs; hi ha petits serveis: regar un jardí, ordenar uns llibres, pentinar una nena. El servir no és només una tasca d'éssers inferiors.

Déu, que dóna el fruit i la llum, sirve. Es podria anomenar així: El que serveix. I té els seus ulls a les nostres mans i ens pregunta cada dia: Vas servir avui? A qui? A l'arbre, al teu amic, a la teva mare?

Gabriela Mistral

 

Festa de Sant Miquel o Micael

––

page3image31943648 page3image31943856

La tradició cristiana celebra el 29 de setembre la festa de Sant Micael o, també anomenat, arcàngel Sant Miquel. L'època de Sant Micael s'estén al llarg de quatre setmanes. Aquest arcàngel revesteix especial important per al nostre temps. Daus de Hans Werner Shoroeder: "Avui dia Micael no obra com arcàngel sinó com arkai, com esperit inspirador del nostre temps present, com esperit inspirador de la nostra cultura. S'ha alçat des del regne dels arcàngels, per un temps, a una talaia més alta, per dir-ho, i està equipat per posar el seu poder absolut a el servei de el desenvolupament de la humanitat sencera, i no d'un poble en particular. " Micael com a representant de Crist vol guiar-nos a la realitat que el mateix Crist va expressar en les paraules: "On n'hi ha dos o més estan en el meu nom; jo sóc allí també. ". Per aconseguir els seus fins Micael obra amb l'essència de Crist (l'amor, la veritat i la llibertat). Els adversaris representen la força de el drac i la seva meta és l'antipatia, la divisió i la desunió. Les seves eines són la por i la mentida. MI- CA-EL és un nom i una pregunta a el mateix temps (en hebreu: qui- és com- Déu?). La resposta és: tot home o ésser humà perquè estem creats a imatge i semblança. Tenim la seva alè de vida. La seva espurna divina és el nostre ésser etern. I la resposta és alhora: cap home encara. Estem entre les dues respostes vivint l'aventura de Crist que és seu Esdevenir i Micael és el nostre guia i defensor en l'esperit enfront de l'enemic que vol impedir aquest esdevenir. Aquesta era de el món ens dóna l'espai i els mitjans per a entendre i començar a posar en pràctica un nou poble, el poble de Micael o Nova Jerusalem. Un poble on els homes s'uneixin pel simple fet que cada un sent en si a l'Crist i percep seva força salutífera volent obrar també en el proïsme. Això va més enllà de les unions per simpatia, per idioma, per sang, per nació o cultura. Una de les tasques més importants de Micael és la d'infondre en la humanitat el

poder de reconèixer la realitat de l'esperit, de manera que l'home arribi, pas a pas, a experimentar-i a permetre-li que es transformi en una força que obri efectivament en els seus actes.

Micael és l'ajudant de l'home, que l'anima en la seva lluita contra el mal, contra els adversaris. Micael conté la força superior de el mal dins de certs límits (a el drac), així crea un espai lliure en què l'home mateix pot desenvolupar la seva pròpia activitat.

L'experiència de la natura durant la tardor, aquella de el morir, il·luminada per brillants colors, que sorgeix de la mort, o sigui, la resurrecció, el protector és Micael. En aquest llindar Micael ens mostra el camí a una vida superior, vida viscuda en unió conscient amb l'esperit. En tots els seus actes, Michael, servidor de Crist, vol portar a l'home a una comprensió i una experiència de l'Crist i de tot el que Ell ha fet per nosaltres. La taula de l'esmorzar ha de servir de silenciosa expressió de gratitud per la collita. En la mesura que el nen participa en el seu arranjament, despertarà en ell, de manera molt suau, una relació amb els més profunds misteris de l'cristianisme.

Una època de Micael celebrada conscientment animarà a l'infant a tenir coratge per viure i actuar.

En aquesta festa micaélica hauràs sentir com han de créixer en tu les forces que combaten l'esgotament i la por i que han de desenvolupar-se cap a la iniciativa interior, cap a la volició lliure, fort i valent; has de concebre la festa de Sant Micael com exaltació de la voluntat poderosa. El festeig de Micael haurà de representar la festa de la vigorosa volició. En aquesta festa hi haurà de celebrar-se la renovació de tot l'estat anímic de la humanitat, que renovi a tot l'ésser humà intern.

L'Arcàngel Micael és un símbol que representa l'esforç del nostre Ésser Intern, de la nostra Essència, en el seu afany de transcendir les forces involutives pròpies de la nostra part humana com són les pors, les inclinacions i les creences.

Representa també el valor que tenim d'abandonar l'efímera il·lusió de l'espai-temps, i obrir-nos cap a l'etern, real i permanent. La seva espasa (mà dreta) simbolitza La Veritat, és a dir: Ser Honest amb un mateix i amb els altres.

El drac sotmès sota els seus peus representa L'Equilibri entre La Compassió i La Fermesa. Per explicar això de manera més clara: si l'Arcàngel es desequilibra i es torna molt compassiu, cau en la permissivitat i el drac s'aprofitarà d'ell, el enganyarà i manipularà per vèncer-ho en el combat. En el cas contrari, si l'Arcàngel es torna molt rude i s'excedeix en la força, deixa de ser ferm per tornar-se violent, caient en la ira, desestabilitzant, perdent poder i permetent que el drac li guanyi el combat.

"Hem d'eradicar de l'ànima tot por i temor que el futur pugui portar a l'home. Hem adquirir serenitat en tots els sentiments i emocions que fa a el futur. Hem de mirar amb absoluta equanimitat tot el que pugui venir. I hem de pensar només que tot el que vingui, ens serà donat per una direcció universal, plena de saviesa. Això és part del que hem d'aprendre en aquesta era, saber viure amb pura confiança, sense cap inseguretat en l'existència; confiança en l'ajuda sempre present de el món espiritual. En veritat res tindrà valor si el coratge ens falta. Disciplinemos la nostra voluntat i busquem el despertar interior, tots els matins i totes les nits.

- Rudolf Steiner